La conspiración de la pólvora

La verdad sea dicho de paso, no está mal la descripción que el articulista de El Temps (semanario separatista, editado en Valencia y pagado por la Generalitat de Cataluña). El título del artículo no tiene pérdida: «La trama ultracatòlica i els seus mitjans afins contra la República catalana«. Empieza por mí y da palos de ciego a golpe de búsquedas en google. El autor sospecho que lo conozco, pues era algo carca antes de su conversión al nacionalismo (creo que es él, aunque utilice pseudónimo). Lo peor del artículo es el final, cuando se demuestra que esta gente no hace periodismo, sino que se están dedicando a preparar listas de «enemigos» … ¿a liquidar?

Principio y final del artículo ….

Els últims dies ha estat habitual trobar, al bloc unionista a Catalunya, joves manifestants portant banderes de la Creu de Borgonya o del Sagrat Cor. Amb aquests símbols, convé tenir present també un encès discurs a la manifestació convocada el passat 7 d’octubre per la unitat de l’Estat espanyol a la plaça de Colón a Madrid del doctor en filosofia i professor de la Universitat Abat Oliba, Javier Barraycoa. Les seves paraules són una bona síntesi de la força renovada del nacional-catolicisme que ha revifat amb la convocatòria de referèndum de l’1 d’octubre i la proclamació de la independència.

Davant de milers de persones, l’acadèmic reivindica la idea de “Catalunya hispana”, una proposta que ell vincula a un substrat que resulta de la romanització i la cristianització. Un substrat que, segons ell, configura una unitat espiritual, política i legal que només es veuria truncat per l’ocupació musulmana de la península però que, en certa manera, resisteix encara avui. D’acord amb les seves tesis, això forma una base comuna sobre la qual es construeix una unitat que titlla de “sagrada”.

Barraycoa és un dels puntals intel·lectuals d’aquest espai que ha romangut, durant molts anys, invisible al Principat. Com a mínim a l’arena del debat públic. El filòsof i escriptor és, a més, fundador de Somatemps i es reivindica com a co-fundador de Societat Civil Catalana (SCC). Una condició que, assegura, l’entitat constitucionalista li nega. Fa anys que Javier Barraycoa posa cara i veu a l’ultracatolicisme espanyolista nostrat, però avui, sembla, ja no està tan sol en la seva croada.

(final del artículo)

Així, Barraycoa, Rosal i Vives constitueixen part de la trama civil de l’ultracatolicisme principatí de la qual seguirem informant. Qualsevol aportació que pugueu fer-nos al respecte serà benvinguda.